No em preguntis, amor de A.Allouch i M.Popa
1. La llanterna màgica, què és això?
Una llanterna màgica és un invent del s.XVII que s’utilitzava antigament al cinema, és antecesor del cinematògraf i del projector. El dispositiu constava d’una càmera fosca amb vàries lents, es posava una seqüència d’imatges per així crear una pel·lícula.
2. Qui ets, estimada escriptora?
Som na Rosa Leveroni i Valls, vaig néixer a Barcelona l’1 d’abril de 1910. Als 19 anys vaig entrar a l’Escola de Bibliotecàries i va ser allí on em vaig formar.
Al 1933 vaig entrar a treballar a la biblioteca de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Al 1937 vaig ser finalista al premi Joaquim Folguera amb el meu primer llibre “Epigrames i Cançons”.
Després de la Guerra Civil vaig perdre el meu treball, i el que vaig fer va ser lluitar contra la repressió franquista, vaig formar part de la resistència cultural catalana, i em vaig convertir en l’ànima del grup que formàvem, junt a Carles Riba.
A l’any 1952 vaig publicar un segon llibre de poesia, “Presència i Record”, al qual pertanya el poema “No em preguntis, amor”.
Quan va morir el meu pare vaig haver de centrar-me en el negoci familiar, i poc a poc vaig anar quedant més apartada de la literatura catalana.
Al 1981 vaig publicar el meu tercer volum “Poesia” on quedà recollit tot el meu recorregut poètic.
La meva vida va acabar al 1985.
3. Escriviu el poema que heu escollit a la vostra entrada del blog, recorda posar el títol a sobre del poema i l'autor al final, alineat a la dreta de la pàgina. Si coneixeu el llibre on va ser publicat i l'any, molt millor.
NO EM PREGUNTIS, AMOR
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si no trobo raons, ¿Però podria
dir-te del rossinyol la maravella
ni el batec de la sang,ni la segura
dolcesa de l’arrel dins de la terra,
ni aquest plorar suau de les estrelles?
¿Es que sabries, cert, l’ardent misteri
d’unes ales signant l’atzur en calma,
o el fluir de la font, o de la branca
aquest respir beat quan l’aire passa?
No em preguntis, amor, per què t’estimo,
si et tenia dins meu i ni sabria
ja veure’t com a tu, perquè respires
dintre del meu respir, si dels meus somnis
ets l’únic somni viu que no podria
arrabassar la Mort…
ROSA LEVERONI
El poema va ser escrit l’any 1946 i formava part del llibre “Presència i record”publicat l’any 1952.
2. Imagineu que heu d'explicar el poema. Heu de fer un petit vocabulari per entendre'l.
Rossinyol: petit ocell de color marronós amb un cantar molt delicat.
Atzur: Color blau celeste.
Beat: Benaventurat, feliç.
3. Ara heu de fer un comentari del poema. Com ho has de fer? Heu de tenir el poema escrit en un full en paper i seguiu les següents passes.
1r: llegiu el poema una vegada i enumerau els versos.
2n: tornau a llegir el poema, feis el recompte de síl·labes i marcau l'esquema de la rima.
3r: llegiu el poema en veu alta. Cercau el tema principal i les figures retòriques. Subratlleu el versos on hi ha la figura retòrica en el full i escriviu quina figura és al costat (així no ho oblidareu). També heu d'identificar a qui va dirigit el poema, si té personatges, etc.
4t: penseu quines sensacions us ha provocat, sobre què pensaveu quan el llegiu, us ha agradat o no... Feis una opinió personal argumentada!
5è. I, finalment, començau a redactar el comentari del poema seguint el següent esquema.
Aquest poema, titulat “No em preguntis, amor”, escrit per l’autora Rosa Leveroni, tracta principalment sobre la intensitat de l'amor que sent la protagonista per l'home estimat, l'autora mostra la seva incapacitat per donar-li raons de l'amor que sent al seu enamorat. Aquest poema està escrit en primera persona. L’emissor és Rosa Leveroni que es dirigeix, per una banda, a un receptor extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és el seu estimat o estimada.
El poema consta de 15 versos dividits en una sola estrofa. Els versos estan formats per 10 síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasílabs, menys l’últim que es hexasíl·lab. Són versos d’art major perquè està format per més de vuit síl·labes. La seva rima és assonant. i els versos no rimen seguint cap esquema, ja que només rimen uns pocs.
En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com l’hipèrbole (utilitzar la mort per a referir-se a quant l’estima, ja que ni la mort els separaria, és una exageració), la simbologia (rossinyol, símbol de perfecció), l’anàfora (repeteix “No em preguntis, amor per què t’estimo 2 vegades), la metàfora (atzur referint-se al cel, per el seu parescut) i la personificació (“el plorar de les estrelles”, atribuir característiques humanes a éssers no animats).
Cal destacar que el poema ens ha semblat emocionant i molt profund, ens ha arribat al cor, ens hem sentit una mica identificades ja que a vegades estimam sense saber el ben bé el motiu, sinó que només estimam, però sí que és veritat que ens plantejam moltes vegades el per què.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada