Dona'm la mà A. Tur i C. Piqueras

DONA'M LA MÀ C.PIQUERAS I A.TUR
1. La llanterna màgica, què és això?

És un aparell òptic, anterior dels projectors de cinema, que es basa en el disseny de la càmera obscura, la qual rebia imatges de l’exterior fent-les visibles a l’interior d’aquesta. Es va pensar en inventar aquest
aparell per portar les imatges de dins a fora.
Per tant, ara respon, per què creus que aquest objecte dona el nom a l'antologia poètica que estam llegint? Hi ha algun altre objecte que faci la mateixa funció (explica'l i posa'n imatges).


Perquè l'antologia poètica que estam llegint presenta molts temes per a llegir i una llanterna màgica pot ensenyar moltes imatges diferents, de diferents temes per a que la gent les puga vorer, com el nostre llibre que ens mostra molts de temes per a que la gent puga gaudir llegint-los.

Un objecte que fa la mateixa funció que la llanterna màgica es un projector, aparell elèctric per projectar imatges òptiques sobre una pantalla o superfície.




2. Qui ets, estimat escriptor?
Vaig nèixer el 16 de maig del 1894 a Barcelona,Catalunya. Als 30 anys vaig morir el dia 7 d’agost del 1924. Era un escriptor barceloní d’extracció humil,esperit rebel i autodidacta.També redactava articles de crítica social en català i en castellà. Sóc molt conegut com un dels representants més significatius de l’avantguardia històrica a Catalunya.



> Vida en relació a la seva obra.
Tots els poemes de Joan Salvat-Papasseit son relats de experiències que ha viscut ell durant la seva vida. En aquest poema ens diu com es per a ell l’amor i el poema transcorre a la vora de la mar ja que ell ha viscut gran part de la seva vida a la mar, concretament al port de Barcelona.

> Característiques de la seva obra.
-Transcore a la vora de la mar
-Tracta sobre l’amor
-Tracta un tema que ha viscut ell abans

Activitat 2:

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador discret.

Dona’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà al joc d’amar.

Dona’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.


Joan Salvat-Papasseit

Del llibre: L'irradiador del port i les gavines







Vocabulari:

Bategar: Executar el cor els seus moviments naturals de contracció i de dilatació.
ex: escoltar si el cor batega.


Arrecerar: Posar a recés, a l’abric d’alguna cosa.

Salabror: Qualitat de salabrós.(gust)

Ex:La salabror de l'aigua de mar.

Amarar: mullar alguna cosa,de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.

ex:Les pluges han amarat els camps.



Aquest poema, titulat Dona’m la mà , escrit per l’autor Joan Salvat-Papasseit, 
tracta sobre l’amor que sent el protagonista cap a las seva estimada. A més, també hi podem 
veure com també parla sobre la tranquilitat de la mar. En aquest poema està escrit en 
primera persona. L’emissor és l’autor” que es dirigeix, per una banda, a un receptor 
extern que és el públic lector i, per altra banda, a un receptor intern que és la seva estimada.
El poema consta de 20 versos dividits en 5  estrofes. Els versos estan formats per 10 
síl·labes, és a dir, es tracta de versos decasíl·labs.Són versos d’art major perquè està 
format per 10 síl·labes. La seva rima és assonant i els versos rimen seguint el següent 
esquema -,A,-,A/-,B,-,B/-,C,-,C/-,D,-,D/-,E,-,E.
En el poema s’hi utilitzen diferents figures retòriques com la (metàfora)¨dona’m la mà
que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant¨ (vers 1,2,17 i 18) (encavallament)
¨ben a la vora del mar bategant¨, ¨no ens miraran;miraran noves rutes¨ (versos 2,7 i 18) 
(personificació) ¨les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret¨ 
(versos 5 i 6) (anàfora) ¨dona’m la mਠ(versos 1,9 i 17) (paral·lelisme) ¨i les palmeres ens donaran ombra, i les gavines sota el sol que lluu¨(versos 11 i 12).
Cal destacar que aquest poema ens ha creat una bona sensació de benestar on només trobes
a la vora del mar. Pensem que ha set un dels únic llibres que ens han agradat i no només pel 
gust que fa lleguir-lo, també perquè és un poema molt polit que parla d’un dels millors sentiments.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"De parar i desparar taula" de N. Gorog i K. Kokossulis

A vegades és necessari i forçós A.Marí i J.Doria