"De parar i desparar taula" de N. Gorog i K. Kokossulis

1. La llanterna màgica, què és això?

Una llanterna màgica és un invent antiquat procursor del cinema. El que feia fou projectar imatges i video a l'exterior després d'haver-les captat. A l'actualitat ja no és considerat un objecte d'importància, ja que altres amb tecnologia més avançada l'han substituït.

Jo crec que tindria sentit nombrar l'antologia poètica en honor a aquest aparell, ja que això és també el que vol transmetre la poesia. Una mena de cinematogràfia d'emocions i pensaments a partir de paraules estructurats i metritzats.

2. Qui ets, estimat escriptor?

Sóc na Maria Mercè Marçal, vaig nèixer el 13 de novembre de 1952 a Barcelona. Vaig estudiar periodisme a l'Universitat de Barcelona. Em dedico a escriure poesia, i represento una ideologia feminista. La meva situació no era la més bona, ja que sóc lesbiana feminista que escriu poesia catalana a l'època de la dictadura de Franco.

L'any 1973 vaig crear la meva pròpia editorial Llibres del Mall. He escrit diversos poemaris al llarg dels anys, com per exemple Cau de llunes i Desglaç.

Un dels premis literaris que he guanyat ha set el Premi Carlemany al 1994.

Amb la meva poesia intento ser reconeguda com a dona escriptora independent dels homes. A les dones els hi fa falta un home com "al peix una bicicleta". Aquesta idea la represento en cada aspecte. 

Segona activitat:

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta frisant per fer-te pas s'obria sola. S'han omplert de viandes plats i taula. Tot resplendia en els cristalls de l'aigua. El julivert s'ha refet. (El rellotge toca les cinc. Vindràs?) Tota la casa avui no sembla la mateixa casa. Creix l'orenga i s'enfila per la porta. La fruita accepta el repte del rellotge. (Ja ho sé: les sis, i encara parlo sola!) A l'aigüera vessunya un somni d'aigua i plou desig a raig sobre la taula. Amor…(Les set: no véns. Sota la taula s'amaguen els neguits: Fora de casa la tristesa!) Quin goig els dits de l'aigua acaronant rajoles! Pany i porta com floriran quan tu arribis! Sola- ment vull que calli aquest rellotge. Toquen dos quarts de vuit. Sóc el rellotge que amb minuts i segons paro la taula. Toco les vuit i, del cap a la sola de la sabata, sento que la casa ja no sé si és meva. Per la porta fuig, enyorat, el cor desfet de l’aigua. Toco les nou i les deu, i sóc l'aigua gebrada a les agulles del rellotge. Amunt i avall ja no sóc jo qui em porta. Per encobrir neguits ja no tinc taula. Trenco el mirall i em rediu que sóc sola. Puja el desig i clivella la casa. Per les escletxes, veus?, fujo de casa, raiera d'aquest foc que invoca l'aigua. (Vindràs quan morirà l'hora més sola?) La fruita perd l'aposta amb el rellotge i la tardor fa el ple damunt la taula. Res no troba sortida per cap porta. La nit truca a la porta i ve ben sola: Desparo taula i nego dins de l'aigua desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa. Maria-Merçè Marçal "Terra de mai" publicat al 1982. Vocabulari -Frisant: Desitjar amb ànsia alguna cosa, estar nerviós d'excitació davant l'expectativa que succeeixi quelcom. -Viandres: qualsevol cosa que es pot menjar. -Orenga: planta herbàcia aromàtica, les fulles i les flors es fan servir com a condiment. -Vessunyes: s’utilitza per referirse a quantitats molt petites. -Neguits: Inquietud intensa produïda per una forta excitació, per una gran impaciència -Goig: Emoció causada per la contemplació d'una cosa que ens plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que desitjam o pel fet mateix d'obtenir el bé desitjat. -Gebrada: Fet i efecte de glaçar-se la rosada -Clivella: Clivell, tall estret Orenga Comentari del poema De parar i desparar taula és un poema que pertany al poemari "Terra de mai" escrit per l'autora Maria Mercè Marçal que el va publicar l'any 1982. En general, el poema parla de la frustració amorosa, perquè la protagonista espera l'arribada de la seva estimada. També, en el poema es veu la desolació i la decepció de la protagonista. En el que representa l'estructura externa, el poema de na Marçal és una sextina, una composició poètica d'origen medieval, formada per sis estrofes de sis versos decasíl·labs i un hendecasíl·lab, i una estrofa final de tres versos també decasíl·labs. Els versos són d'art major, ja que són majors de vuit síl·labes. I la rima és assonant seguint el següent esquema: A-A-B-B-C-D-D-A-C-A-B-B-B-D-B-A-A-C-C-B-A-D-A-B-B-C-A-B-A-D-D-B-A-C-B-A-A-B-D Alguns dels recursos literaris que presenta aquesta rima són: l'epítet en els versos 19-20, la personificació en els versos 9, 19-20 i 24; l'encavallament en els versos 17-18; la pregunta retòrica en els versos 6, 31 i 33; i l'el·lipsi en el vers 13.