La Llengua Anglesa de J. Serra i J. de la Torre

Primera Activitat
1- La llanterna màgica, que és això?
Una llanterna màgica era una màquina molt similar al projector de diapositives que presentava imatges fent passar llum a través de les diapositives, les quals projectaven la seva ombra en la paret en una forma pareguda però més rudimentària del projector que tenim a classe.
Llanterna màgica i diapositiva:


Trobam que aquest objecte dona títol a l'antologia pel seu simbolisme. El llibre, com la llanterna, ens presenta amb petits mons els quals omplen la nostra ment (els poemes) o l'habitació (diapositives).
El seu equivalent actual és el projector electronic.

2-Qui ets, estimat escriptor?
L'autor d'aquest poema és Artur Cuyàs i Armengol. Va naixer al 1845 a Barcelona i morí al 1925 a Madrid. Va passar la seva infància a la ciutat condal, però a haver de marxar a Nova York per assumptes familiars. Allà es on es va inspirar per escriure el poema que ara analitzarem.
No hi ha molt més que destacar de la seva vida.


Segona Activitat
La Llengua Anglesa  

Estimat company i amic:

a Nova York he arribat i,

a penes he descansat,

aquesta carta t’escric.

Al fi, de la llibertat

estic en lo clàssic sòl:

aquí tothom fa el que vol

si ho permet l’autoritat.

Nova York té els carrers grans,

les cases toquen el cel,

les dones tenen bon pèl

i los homes són gegants.

Los diaris són com llençols,

los carrers són llargs i drets,

i solen ser bastant nets

quan no hi ha neu, fang o pols.

Però, noi, los ianquis tenen

un modo tal de parlar,

que jo no em puc explicar

com ells mateixos s’entenen.

És molt pitjor que el gavatxo,

s’assembla molt al lladrar,

i l’home que el va inventar

jo crec que estava borratxo.

Quan se parla inglès se tanca
la boca i s’obren les dents,

i, si cuidado no hi tens,

la llengua se t’entrebanca.

Explicar-me jo no puc

(i saps que no sóc cap plepa)

que del “pebre” en diguin Pepa

i d’una “cuinera”, cuc.


Corn se diu lo “blat de moro”,

sombret és un “tros de pa”,

i, en comptes de dir “demà”

se diu en inglès tu, moro.

Diuen bota a la “mantega”

 per dir “jo” se diu ai!,

lo qual m’omple el cor d’esglai

puix sembla que algú gemega.



Escura’l vol dir “esquirol”,

per dir “mitja” es diu que es toquin,

“no fumin” se diu no es moquin,

i del “carbó” en diuen col.

La “mare” diuen que és moda,

però la gran moda és l’”àvia”,

i la família és tan sàvia

que el “germà” diuen que broda.

Si a una noia malalteta
te li acostes molt humil

preguntant que duia fil?,

ella et contestarà: beta.

Com més disbarats els digues
més t’entendran, de segur.

Per dir “dos” has de dir tu,

i per dir “números”, figues.

I tot pel mateix estil.
Cinc és “aigüera”, ja ho sents;

Per dir “quartos” digues cents,

i per dir un “molí”, mil.

Sols una cosa, Jeroni,
trobo jo en aquest llenguatge

ben dita i és, malviatge!,

que el “diner” se diu dimoni.


Artur Cuyàs i Armengol, 1875.
La Llumenera de Nova York.

1-Vocabulari
Gavatxo: Despectiu. Francés."Franciois de la mèrde"
Malviatge: Expressió de disgust.
Esquirol: Petit animal pelut que viu als arbres. 
Blat de moro: Dacsa.
Esglai: Crit.
Plepa: Indessitjable, dolent.

4- Figures retòriques i tema principal: 
Aquest poema no té un tema massa profund; simplement tracta sobre un home parlant de les seves experiències per Nova York i opinió de la llengua que allà parlen. Pel tema de les figures retòriques, el poema en presenta varies. La més comú i important és la comparació, trobada a la majoria d'estrofes quan el protagonista compara l'anglés amb el català. Entre les altres figures s'inclouen la metàfora (quan parla de la ciutat en general, on també es combina amb comparacions) o els jocs de paraules, d'on prové la majòria de l'humor del poema.

Comentari:
Aquest poema, "La Llengua Anglesa" d'Artur Cunyás, està compost per 16 estrofes de 4 versos heptasil·labs amb rima consonant de primer amb quart i segón amb tercér.
En la nostra opinió, el poema aconsegueix el seu objectiu, el qual es fer riure, encara que la gent que no tenga grans coneixements d'angles potser no entendrà la majòria de l'humor. L'hem trobat entretingut, però no massa memorable.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dona'm la mà A. Tur i C. Piqueras

"De parar i desparar taula" de N. Gorog i K. Kokossulis

A vegades és necessari i forçós A.Marí i J.Doria